sábado, 9 de marzo de 2013

El berenar

Com que no he hagut de fer pràctiques, ni al Cicle formatiu, ni ara a la carrera, narraré com ès el moment del berenar a una aula de P2 en l'escoleta on faig feina.
Sempre es comença a berenar sobre les 9:30/10:00 , depenent de l'activitat que han duit a terme abans. Les educadores preparem les taules posant estovalles, i escullim dos encarregats per parar taula, agafen les fiambreras de cada company i el col·loquen al lloc de cada un. En acabar cada infant s'asseu on hi ha la seva fiambrera, començen a obrir-lo i a treure el seu entrapà.
Mentres tant la mestre col·loca una gerra de vidre damunt la taula amb una safata amb els gots de vidre corresponents de cada nen. Quan ells tenen set, agafen autònomament el seu got i la gerra (que és petita i adaptada a ells) i es serveixen l'aigua ells tot sols. Això ajuda molt a l'autonomia dels infants i se'ls fa participar en les seves necessitats bàsiques.
Mentre ells berenen, la mestre va preparant la fruita, i la talla amb trossets.
A l'hora d'acabar-se el berenar, es decisió de l'infant si es vol acabar tot l'entrapà o no. No se'ls força mai a acabar-se'l.
Una vegada ells han decidit que han acabat, guarden la fiambrera, amb la resta del berenar, si no se'l han acabat i la col·loquen damunt la taula, damunt la seva fotografía i tornen a seure al seu lloc.
La mestre en veure que la majoria ha acabat, decideix donar la fruita. Els encarregats reparteixen les forquilles i col·loquen els platets amb la fruita a cada taula, i el qui vol i li ve de gust, menja un poc de fruita. Si ja en tenen prou amb el seu berenar, no en menjen i sobre les 12 la mestre torna a oferir fruita per el qui li vengui de gust.
En acabar, els encarregats reparteixen tuvalloletas i tots es fan net les mans, la cara i tiren la tuvalloleta a les escombreries, col·loquen la cadireta i se'n poden anar a jugar.

Penso que el berenar es un moment bastant important del dia, ja que es potencia molt l'autonomia, la relació, la comunicació, etc. Es treballa molt per a que siguin ells els que decideixen si tenen prou gana, si  no, si tenen set s'han de servir per si sols... Es important també el material, ja que tant la gerra com els gots son de vidre, i ells saben que han d'anar alerta, que es pot rompre i així es familiaritzen ja amb els instruments que tenen a casa.
En fi, per a mi aquest moment és un dels més importants de la jornada i hem feia ganes explicar de quina manera ho treballem nosaltres.

jueves, 7 de marzo de 2013

competències


1- Hem considero autònoma en l'aprenentatge, cerc-ho i accedeixo a portals d'informació tant en model virtual com escrit. Si hem sorgeix alguna dubte, per exemple, en alguna activitat que hagi de desenvolupar, busco diferents alternatives o idees a les diferents eines que tinc a l'abast, ja sigui un llibre, xarxes, fors, etc..

D'avegades l'inèrcia del dia a dia fa que no m'aturi a reflexionar sobre totes les qüestions, hi ha aspectes complexes que des d'un principi fan que m'aturi a reflexionar, però he d'admetre que és un procés que hauria de potenciar.

Gràcies a la publicació d'articles a la web o posts a alguns blogs, tens l'oportunitat de veure diferents punts de vista d'altre gent i maneres de fer feina, considero que és una eina molt útil en la qual m'aniré familiaritzant ja que acab de descobrir, com aquell qui diu, aquest mon.


2- Si que sé identificar quins son els meus punts forts i punts febles, encara que, soc mes propensa a identificar més les meves debilitats que les meves fortaleses en quant a les meves capacitats professionals.

Considero que el primer que vaig fer quan vaig entrar a treballar a l'escola, va ser conèixer el model que s'aplicava, les creences del centre i les concepcions que tenia, i a partir d'aquí vaig intentar adaptar-ho segons les meves creences i concepcions.

La majoria de decisions que he hagut de prendre, les sabria argumentar, d'una manera o d'altre, però sé que podria millorar bastant, ja que moltes vegades saps perquè ho fas i després no et saps argumentar bé.

Reflexion-ho bastant sobre els errors que pugui cometre, hi penso i hem sento malament... però al mateix temps intent buscar maneres de millorar-ho i de intentar no cometre-ho més.



3- Quan vaig començar a fer feina, m'ho demanava tot i la veritat esque les companyes en tot moment hem van fer sentir com una més i hem van donar molta confiança, per tant no hem costava demanar perquè feien una cosa o altre, ja que si jo havia d'esser una més en l'equip havia de saber tot el que feien, de quina manera i el perquè ho feien així i no d'altre manera.

Sí que, al principi, hem costava haver de dir si una cosa m'agradava o no, ho acceptava i ho respectava. A mida que va anar passant el temps, vaig agafar més confiança i ja no hem feia tanta cosa demanar o donar la meva opinió en segons quins temes.


4- Considero que m'ha ajudat molt tenir la sort de poder estar treballant en aquest àmbit, al mateix temps que he estat estudiant, ja que he pogut anar comparant la teoria amb la pràctica en tot moment i m'ha ajudat molt a entendre moltes coses.



martes, 5 de marzo de 2013

Presentació

Soc na Marta Cardona Pons, tinc 24 anys i visc a maó.
He obert aquest blog per l'asignatura de reflexió i innovació educativa, la veritat esque no en tenc massa idea, però, esper que poc a poc vagi agafant soltura i ho pogui convertir en un espai personal i especial.
En el camp de l'educació, vaig començar desde molt petita a dir que "quan sigui gran vui ser mestre", a així ho vaig intentar començar...
Vaig començar  a fer feina a l'escoleta Sant Josep com a ajudant en el periòde d'adaptació, al mateix cop que començava el cicle formatiu de grau superior d'educació infantil. Hem vaig quedar a l'escoleta fent una substitució de maternitat i ja fa uns 5 anys que faig feina com educadora, fent periòdes d'adaptació, de mes ú a les aules de nadons i de tutora. Tambè vaig estar a l'escoleta Es Xivit des Migjorn com a tutora de l'aula de nadons. Tot això a la vegada que he acabat el cicle formatiu i he anat fent el que he pogut del magisteri, ja que, fent feina no he pogut fer totes les asignatures de cada curs al mateix cop... Encara que per una banda estic contenta d'haver tingut la sort de poder tenir aquests anys d'experiència i poder veure les coses que ens han anat explicant en directe, haver pogut posar a la pràctica activitats fetes a classe, projectes i unitats didàctiques, crec que puc dir que he estat privilegiada de poder viure-ho d'aquesta manera.
 Poc a poc, i potser a pas de tortuga, esper poder acabar el magisteri i ser el que sempre he volgut ser, una bona educadora.